Zona privada            
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

MALALTIA POLIQUÍSTICA RENAL

La PKD (Polycystic Kidney Disease), és una malaltia de caràcter hereditari que afecta fonamentalment als ronyons, que ha estat diagnosticada en gats de raça Persa i Exòtic (Persa de pèl curt) i esporàdicament en altres races amb alt contingut de sang persa.

Consisteix en l'aparició de petits quists en l'escorça renal, que van augmentant de mida amb l'edat, a mesura que s'omplen d'orina i que provoquen l'aparició d'insuficiència renal de caràcter irreversible. En principi aquests quists estan presents des del naixement i van augmentant de grandària a mesura que el gat creix. En els gatets aquestes cavitats són molt petites, més o menys d'1 o 2 mm que amb el temps poden arribar a més de 2 centímetres. El seu nombre és molt variable, oscil·lant en un gat adult entre 20 i 200. Afecten sempre als dos ronyons.

Es transmet genèticament, és irreversible i de desenvolupament lent. És una de les malalties més greus amb les quals es pot enfrontar un criador. Un gat té 38 cromosomes distribuïts en 19 parells. Cada parella de cromosomes està formada per un que prové de la mare i un altre del pare. Aquests cromosomes contenen gens. Un gen és responsable d'una determinada característica, com el color del pèl, o el desenvolupament d'un ronyó amb una estructura normal, i alhora aquest gen té un duplicat. En un moment determinat es pot produir alguna cosa dins d'un gen que impliqui un desenvolupament anormal, com ara el desenvolupament d'una estructura renal anòmala. La van anomenar mutació. Aquesta mutació es pot transmetre a la descendència.

 

La PDK es transmet de forma dominant autonòmica. "Autonòmica" significa que el defecte no està lligat al cromosoma que determina el sexe. Per tant el sexe del gat no té importància i tots dos sexes es poden veure afectats per igual. "Dominant" vol dir que si un gatet ha heretat el gen d'un sol dels seus pares, desenvoluparà la malaltia amb seguretat. Quan es tracta d'una malaltia hereditària recessiva, han de ser tots dos pares els que passin el gen defectuós al gatet perquè contregui la malaltia.

En aquest moment el desafiament consisteix en un diagnòstic precoç de la malaltia i l'esterilització dels animals positius. En la forma de presentació habitual, els símptomes poden començar a aparèixer als 7 anys d'edat, però hi ha gats que comencen a desenvolupar la insuficiència renal amb 4 o 5 anys, i altres que mai la desenvolupen, i moren per altres causes relacionades amb l'edat. Això vol dir que si en un gat es detecta la presència de quists no necessàriament aquest gat desenvoluparà la malaltia i morirà d'una insuficiència renal. En ser una malaltia hereditària, els quists són presents des del mateix moment del naixement, encara que la seva mida pot ser inferior a 1 mil·límetre. A mesura que el gat creix, aquests quists es van desenvolupant, fins arribar a diver

sos centímetres. Quan ocupen una superfície de les estructures renals prou àmplia per impedir la funcionalitat dels òrgans renals es presentarà la malaltia. Això vol dir, que en funció del nombre i mida dels quists, els gats desenvoluparan o no la insuficiència renal. En general hi haurà polidípsia, poliúria, depressió generalitzada, disminució de la gana, pèrdua de pes, palpació d'uns ronyons allargats i irregulars, i en els casos més greus, deshidratació, anèmia amb mucoses pàl·lides i aprimament extrem. També es poden presentar vòmits, orina amb sang i olor de urinària per la boca, com a conseqüència de la urèmia.

Les opcions de tractament són molt limitades i no diferents de les que fem servir per tractar alteracions de la funció renal: rehidratació amb sèrums intravenosos, restricció de la proteïna en la dieta (dietes especialment formulades per la IR), disminució dels nivells d'urea i creatinina, restricció del fòsfor, utilització de vasodilatadors, hipotensors en cas de trobar alterada la pressió arterial i nefroprotectors. La millor opció seria el trasplantament renal, però a Espanya de moment no s'ha realitzat.

El diagnòstic es pot realitzar de dues maneres. Fins no fa gaire temps es considerava l'ecografia com l'únic mètode que oferia fiabilitat.Actualment s'està manejant un tipus d'anàlisi de l'ADN, a partir de saliva o sang del gat, gràcies al descobriment als EUA del gen responsable de la malaltia. També està a punt de posar-se en marxa una altra tècnica que consisteix en la identificació de l'ADN mitjançant el que s'anomena PCR (Reacció de la Polimerasa). Aquestes proves permeten un diagnòstic molt precoç per a gats molt petits i és útil en gats amb un sol quist renal. La veritat és que tampoc és imprescindible un diagnòstic tan precoç en gats que no s'utilitzaran per a la reproducció. Cap gat es dedicarà a la cria abans dels 12 mesos, que és quan es pot concloure que l'ecografia és infal·lible. La fiabilitat d'una ecografia en un gat de 10 mesos és del 99%, i no requereix normalment cap tipus de sedació o anestèsia.En les imatges s’observa la presència d'àrees rodones o ovoides situades sobre l'escorça renal i, si la mida dels quists és prou gran, es veu una superfície renal molt irregular.

 

Equip de l'Hospital Veterinari Lauro


Blog - Noticias

Últimos comentarios