Zona privada            
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

CARDIOMIOPATIA HIPERTRÒFICA FELINA

La cardiomiopatia hipertròfica felina (CHF) és una alteració del múscul cardíac caracteritzada per un engruiximent inadequat del ventricle esquerre. La hipertròfia miocàrdica pot ser una malaltia primària o secundària a d’altres processos com hipertensió sistèmica, hipertiroïdisme, acromegàlia o defectes cardiovasculars congènits (ex. estenosi aòrtica o subaòrtica).

La CHF és la malaltia cardíaca més freqüentment observada en la pràctica clínica en el gat. Afecta fonamentalment a gats d'edat mitjana-avançada i els mascles la pateixen amb més freqüència que les femelles. S'ha descrit una forma genètica de la malaltia en gats Main Coon i pot estar present també en altres races.

La cardiomiopatia hipertròfica és una malaltia caracteritzada per la disfunció diastòlica del ventricle esquerre, és adir, el problema rau en el moment en que el ventricle esquerre del cor s’ha de dilatar per omplir-se de sang, una de les fases necessàries per al bombeig de sang. Com a conseqüència de molts factors, el ventricle esquerre es fa més rígid i menys distensible. Diferents situacions estressants que provoquen taquicàrdia poden incrementar de forma abrupta la rigidesa del ventricle esquerre en augmentar la contractibilitat i la demanda d'oxigen del miocardi, dificultant encara més l'ompliment ventricular. Això pot explicar el desenvolupament d'un edema pulmonar agut durant l'examen i maneig clínic de gats amb CHF que prèviament tenien ben compensada la malaltia.

 

Hi ha tres presentacions clíniques típiques en els gats amb CHF: dispnea (dificultat respiratòria), parèsia o paràlisi de les extremitats posteriors i mort sobtada . La dispnea és atribuïble a edema pulmonar i ocasionalment vessament pleural. Les dues últimes presentacions (parèsia / paràlisi i mort sobtada) són el resultat d'un tromboembolisme sistèmic. Aquesta és una complicació freqüent en els gats amb CHF. A més d’aquests signes clínics, es poden afegir abans d'altres alteracions més variables com letargia, tendència a amagar-se, anorèxia i vòmits. Molts gats amb CHF romanen asimptomàtics i moren de mort sobtada inesperada. Són també freqüents els casos de gats amb CHF que es mantenen igualment asimptomàtics fins que una situació d'estrès desestabilitza l'animal provocant una dispnea aguda per edema pulmonar sever que es pot desenvolupar molt ràpidament. La presentació clínica més freqüent de tromboembolisme sistèmic és un episodi agut de parèsia / paràlisi de les extremitats posteriors amb dolor extrem, pols femoral absent o molt feble, inflamació i contracció dels músculs del panxell de les cames i cianosi (color blavós) dels coixinets plantars i base de les ungles.

Per al seu diagnòstic, l’augment de la silueta cardíaca, especialment de l'aurícula esquerra, i l'edema pulmonar són anomalies radiogràfiques comuns en felins amb CHF. El diagnòstic, però, es basa generalment en la troballa de signes ecocardiogràfics característics de CHF en gats amb pressió arterial normal i nivells de tiroxina sèrica adequats. L'ecocardiografia ens permet visualitzar l’engruiximent de la paret ventricula esquerre i la dilatació de l’aurícula esquerra, així com la presència de trombes i obstrucció de la sortida de l’aorta. El Doppler és utilitzat per examinar la turbulència del flux sanguini, la regurgitació valvular i les velocitats de flux anormals a través de les vàlvules cardíaques.

Actualment, però, per realitzar un diagnòstic precoç, s’utilitza un biomarcador cardíac, el pèptid natriurètic cerebral tipus B (BNP), una substància que s'allibera des del cor a la circulació sanguínia en una quantitat elevada quan el cor està malalt. Amb una simple extracció sanguínia ens podem fer una idea de si hi ha algun tipus de lesió en el miocardi.

Els objectius del maneig de gats amb CMH són la millora de l'ompliment ventricular, el control de l'edema pulmonar o del vessament pleural i la prevenció de complicacions com ara el tromboembolisme.Molts gats afectats que pateixen CMH severa són extremadament fràgils i fàcilment estrès si s'empren mètodes diagnòstics i terapèutics que puguin angoixar l'animalPer això és recomanable un maneig acurat del gat amb vista a no agreujar la seva possible congestió i edema pulmonar.

 

Equip de l'Hospital Veterinari Lauro


Blog - Noticias

Últimos comentarios