Zona privada            
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

L'ARTROSI: UN PROBLEMA DE LA 3ª EDAT

L’artrosi és una malaltia que en veterinària no li donem tota la importància que es mereix. Moltes vegades trobem normal que quan els animals es fan grans, els seus moviments es tornin lents, vagin coixos, els costi aixecar-se o es queixin segons quin moviment fan. Aquesta simptomatologia que manifesten, moltes vegades, són signes provocats per l’artrosi i que per tant els provoquen pèrdua de la seva qualitat de vida. Molt semblant passa amb les persones, que realment els provoca un canvi important amb la dinàmica habitual de les seves vides, de manera que intenten buscar solucions per millorar la seva situació de dolor constant, i que inclús de vegades els porta a un canvi del caràcter. Per això creiem que és important, que tinguem en compte que les nostres mascotes poden patir aquest dolor continuat que els afectarà en el transcurs de la seva vida.

Sabem que dintre de les articulacions hi tenim un teixit que recobreix totes les superfícies articulars, que tenen la funció d’evitar el fregament entre el ossos, esmorteint així els microtraumatismes del moviment natural, i fent que no hi hagi dolor dintre de l’articulació. És aquest teixit, el CARTÍLAG, qui amb l’excés del seu ús, va desapareixent, i per tant, les seves característiques, que el fan idoni com a esmorteïdor articular, vagin desapareixent també, fent així que el dolor també vagi formant part de una normalitat. Aquest cartílag hem de saber que es nodreix gràcies al líquid sinovial, que és el component que trobem dintre de l’articulació, amb la funció addicional de lubrificació. Tindria les aplicacions semblants a les de l’oli que hi ha dintre del motor d’un cotxe.

L’artrosi és una patologia que pot afectar a qualsevol articulació, sense cap excepció. Tenim, però, zones on habitualment apareixen amb més freqüència, com genolls, malucs, colzes i espatlles, ja que solen ser les articulacions que reben més càrrega i per tant estan exposades a més desgast del cartílag.

 

Hauríem de considerar que tenim factors que predisposen a que l’artrosi pugui aparèixer de forma precoç. Alguns d’aquests factors són, per exemple: el sobrepès, patologies articulars ortopèdiques com la displàsia de maluc o de colze, ruptura de lligaments, patologies infeccioses que cursen amb inflamació articular com l’artritis reumatoïde, leishmaniosi, erlichiosi, etc…Si no tractem aquests factors predisposants acabaran inevitablement a un procés artròsic important. Totes aquestes  patologies i moltes d’altres són capaces de canviar la fisiologia normal del genoll, provocant el desgast accelerat del cartílag i per tant l’aparició precoç de l’artrosi.

Els signes d’artrosi són molt diversos, podem anar des d’un gosset que no té ganes de moure’s i sempre està ajegut  i només quan hi ha un estímul important aconseguim que es mogui, sense manifestar dolor, fins el cas d’un gosset que es queixa quan fa qualsevol moviment, que ni els estímuls importants aconsegueixen moure’l, de vegades necessita ajuda per aixecar-se i presenta una atrofia muscular i anquilosi articular important. Potser estem més acostumats a identificar l’artrosi com a una coixesa que no desapareix del tot o que a vegades apareix amb l’articulació en fred que i en escalfar-se millora, però hauríem de considerar que els signes poden ser com hem esmentat abans molt més diversos i importants.

El tractament de l’artrosi , haurà d’anar encaminat  a tractar l’artrosi que ja tenim instaurada, i si és el cas, que tinguem alguna malaltia que està fent que aquesta aparegui de forma precoç, el que farem serà tractar també la malaltia al mateix temps, per aconseguir el més aviat possible millorar la fisiologia normal de l’articulació.

En general el tractament per l’artrosi va encaminat a protegir el cartílag de l’articulació, tenim un gran grup anomenats condroprotectors, que porten els nutrients per aquest cartílag articular i que també ens ajuden a tenir una millor qualitat del líquid sinovial, (que hem de recordar que és el principal nutrient del cartílag). Podem utilitzar els antiinflamatoris depenent del grau d’inflamació articular i de dolor que presentin. Tenim també una alimentació específica que ens ajuda a mantenir un pes ideal i a conservar la qualitat d’aquest líquid sinovial tant important. Necessitem una rehabilitació específica i dissenyada per a cada animal en funció de les necessitats. És important que aquests animals es belluguin i caminin vàries vegades al dia, sense que faci falta fer grans caminades, per tal de que mantinguin un bon to muscular i un bon rang de moviment articular. De vegades sí que necessitem plantejar pautes de rehabilitació per recuperar articulacions que estan realment molt afectades. I per últim, i en funció de cada cas, tenim la possibilitat de realitzar cirurgies pal•liatives o de restitució en el cas que així ho necessitin, com serien les pròtesi, artroscòpies etc... Hem tenir en compte sempre, que no només tractem l’articulació o la radiografia, el que tractem és el conjunt del animal i per tant el seu benestar, buscant millorar la seva qualitat de vida.

 

 

Miquel Palet

 

 

 


Blog - Noticias

Últimos comentarios