Zona privada            
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

PLANTES TÒXIQUES

A les nostres cases, normalment tenim plantes ornamentals de les quals ens en cuidem, però què en sabem de les plantes que tenim a casa i/o jardí? Us explicaré un cas, per tenir en compte quines plantes no podem tenir si convivim amb un gos.

La “Uma” és una femella Bichón Maltés molt entremaliada, de 2 anys de vida, que viu en una casa amb jardí. Un matí, els seus propietaris la van observar una mica rara i tremolosa, es van trobar tot de vòmits i diarrea a la cuina, zona on normalment dorm. No obstant, la gossa estava contenta i aparentment bé, així que els propietaris van decidir retirar-li el menjar i beure, per tal de fer dejú després dels vòmits.

Van passar les hores i la Uma no va tenir més vòmits, però si que veien que tremolava, i semblava que tingués debilitat al terç posterior. La gossa queia de costat, o li fallaven les extremitats posteriors. Així que, ja espantats, van decidir venir d’urgències al nostre hospital.

Un cop a l’Hospital li vam realitzar una observació i una exploració per tal de veure els símptomes que ens explicaven els propietaris. Al cap d’una estona, vam poder comprovar que a la Uma, realment, li fallaven les forces, li costava aguantar-se dreta i estava endormiscada. A més a més, un cop feta l’exploració vam veure que tenia bradicàrdia (freqüència cardíaca més lenta del normal), però cap altra més alteració. Pel comportament de la gossa es va indagar si la gossa podia haver pres algun tòxic de tipus relaxant o sedant. Els propietaris van assegurar no tenir cap medicament o tòxic d’aquestes característiques.

Es va realitzar una analítica sanguínia per descartar problemes metabòlics, com per exemple una hipoglucèmia (baixada de sucre en sang), la qual ens podria donar aquests tremolors i estat de debilitat, o una anèmia (disminució de glòbuls vermells). A l’analítica tot va sortir normal, excepte el potassi en sang, el qual va sortir més elevat del normal (hipercalièmia).

Un animal que pateix hipercalièmia pot ser per: obstrucció urinària, ruptura de bufeta, fallo renal, hipoadrenocorticisme, traumatisme extens i/o tòxic.

Per l’exploració del animal, els resultats sanguinis, la debilitat i la bradicàrdia, la sospita principal era una intoxicació.

Es va preguntar altre cop per tòxics, però els propietaris seguien negant la possibilitat de tòxics, fins que se’ls va indicar, si podien tenir una planta, un Baladre (llorer rosa) o un Loendre (Nerium oleander)).

I així va ser, tenien en el jardí un Baladre, i van reconèixer que l’animal l’havia rosegat.

 

L’Adelfa és una planta que conté glucòsids cardioactius. Els signes clínics apareixen 3 hores després de la ingesta. Els primers signes són nàusees i vòmits, després diarrea i tenesme. L’efecte més potent es produeix al cor, amb arítmies, bradicàrdia i hipercalièmia. I l’estadi terminal és fibril•lació, símptomes nerviosos, convulsions i parada cardíaca.

En cas d’ingesta d’aquesta planta el tractament d’urgències seria un rentat d’estómac, però la Uma ja feia moltes hores que l’havia ingerit, així que es va administrar carbó actiu per tal de que no absorbís més toxines a nivell intestinal. Si ja fa moltes hores que s’ha intoxicat s’ha de tractar els símptomes que tenim: fluïdoteràpia per reduir el potassi en sang el més ràpid possible, el qual ens ajudarà a remetre la bradicàrdia i les arítmies, i, si és necessari, afegir un antiarítmic. I en cas de convulsions s’aplicaria un anticonvulsiu.

En el cas de la Uma només va ser necessari recuperar el potassi, i l’electrocardiograma es va normalitzar. A les 24 hores, l’animal va poder marxar a casa totalment recuperat.

Com el baladre, hi ha moltes més plantes tòxiques, us adjunto fotos de les més comuns, però sempre davant de qualsevol dubte, i tenint un animal entremaliat a casa, informeu-vos de si pot ser tòxica per ells.

Carla Vilaseca


Blog - Noticias

Últimos comentarios